El poble de Fontanars dels Alforins, enclavat sobre l'altiplà dels Alforins, es troba situat a l'extrem més occidental de la Vall d'Albaida, cosa que li proporciona unes característiques geogràfiques, climàtiques i paisatgístiques particulars.
El terme municipal, de 74'7 km², és el tercer en superfície de la Vall d'Albaida. Limita pel nord amb els termes de Moixent i de la Font de la Figuera; per l'oest, amb Villena; pel sud, amb la Canyada, Camp de Mirra, Beneixama i Banyeres de Mariola, i per l'est, amb Ontinyent.
Relleu i paisatge
L'altiplà dels Alforins, que ocupa la major part del terme, amb una altitud mitjana de 630 metres, es caracteritza per tenir un relleu suau, majoritàriament pla, amb petits turons. El terreny és fonamentalment argilós, cosa que li dona al paisatge el seu to rogenc, diferenciant-se de la resta de la Vall d'Albaida, "la Vall Blanca", de margues i grans barrancs.La plana està delimitada al nord i al sud pels extrems occidentals de les mateixes serres que tanquen la Vall d'Albaida: al nord, la Serra Grossa (o la Solana), amb la seua màxima altitud a l'alt del Colmenar (832 m), i al sud, la continuació de l'eix de les serres del Benicadell i Agullent rep ací el nom de Serra Ombria. Ací s'hi troba la màxima alçada del terme, la Lloma Plana, amb 996 metres. Els Cabeços separen per llevant els Alforins de la resta de la Vall d'Albaida, mentre que a ponent la plana s'obri completament a les estribacions de la meseta manxega.
Al terme de Fontanars pràcticament la meitat de la superfície correspon a terreny forestal, majoritàriament caracteritzat per boscos de pins i matolls, amb presència destacada de carrasques. La resta del territori es troba ocupat pels camps de cultiu (principalment vinya i cereals i en menor grau oliveres, ametlers o altres arbres fruiters), el nucli urbà, enclavat al centre geogràfic del terme, i les heretats repartides per tot el terme. Les heretats constitueixen la unitat de producció tradicional del poble, i estan composades generalment per la casa del propietari (quasi sempre forani), la casa dels mitgers o casers, que s'encarregaven del manteniment de la casa i els cultius del propietari, les corresponents parcel·les de cultiu i, si de cas, d'una porció de terreny forestal.
Població i economia
La població alforinera ronda actualment el miler d'habitants (1.003, segons la dada del 2015) i viu principalment al nucli urbà, però no sempre ha estat així. A principis del segle XIX, els alforiners a penes eren més de 500 i vivien majoritàriament repartits per tot el terme, però a mitjan centúria eixa xifra ja s'havia duplicat i continuà creixent fins arribar al seu màxim en 1940 amb 1.330 habitants. Des d'aleshores, l'èxode rural i la recerca d'oportunitats a les poblacions i ciutats veïnes va provocar una reducció progressiva que va arribar al seu mínim a principis de la dècada de 1990 amb 950 veïns, nombre que s'ha anat recuperant a poc a poc en els últims anys.
L'agrupament de la població al nucli urbà de Fontanars va ser bastant més tardà. Així, sobre 1910, del voltant de 1.100 alforiners censats, al llogaret de Fontanars únicament hi vivien 135 veïns (mentre que a les Casetes de Vidal, a pocs quilòmetres a ponent del poble, n'habitaven 142). No seria fins a la segona meitat del segle XX quan el procés s'acceleraria i actualment 9 de cada 10 alforiners ja viuen al nucli de Fontanars.
L'economia alforinera ha estat tradicionalment agrícola, combinada amb la ramaderia o altres activitats complementàries, com la producció de la calç. No obstant això, des de la segona meitat del segle XX, la despoblació i el progressiu abandonament del camp canviaren radicalment la situació, encara que continua mantenint a un destacat percentatge de població (23% amb dades de 2001). La construcció s'havia convertit en el principal sector d'ocupació (33%), encara que l'actual crisi econòmica haurà disminuït destacadament el seu nombre. La indústria (20%) i el sector serveis (24%) es repartien la resta de la població.
La producció del vi sempre ha estat una activitat important, fins al punt que ha mitjans del segle XX es podien localitzar més o menys un centenar de cellers (un per cada heretat), mentre que actualment sols són 7 els cellers en funcionament. No obstant això, si fins fa poques dècades la major part del vi alforiner era produït a granell, en els últims anys la iniciativa dels cellerers en la transformació dels sistemes de producció han provocat un considerable augment de la qualitat que comença a donar els seus fruits.
L'agrupament de la població al nucli urbà de Fontanars va ser bastant més tardà. Així, sobre 1910, del voltant de 1.100 alforiners censats, al llogaret de Fontanars únicament hi vivien 135 veïns (mentre que a les Casetes de Vidal, a pocs quilòmetres a ponent del poble, n'habitaven 142). No seria fins a la segona meitat del segle XX quan el procés s'acceleraria i actualment 9 de cada 10 alforiners ja viuen al nucli de Fontanars.
L'economia alforinera ha estat tradicionalment agrícola, combinada amb la ramaderia o altres activitats complementàries, com la producció de la calç. No obstant això, des de la segona meitat del segle XX, la despoblació i el progressiu abandonament del camp canviaren radicalment la situació, encara que continua mantenint a un destacat percentatge de població (23% amb dades de 2001). La construcció s'havia convertit en el principal sector d'ocupació (33%), encara que l'actual crisi econòmica haurà disminuït destacadament el seu nombre. La indústria (20%) i el sector serveis (24%) es repartien la resta de la població.
La producció del vi sempre ha estat una activitat important, fins al punt que ha mitjans del segle XX es podien localitzar més o menys un centenar de cellers (un per cada heretat), mentre que actualment sols són 7 els cellers en funcionament. No obstant això, si fins fa poques dècades la major part del vi alforiner era produït a granell, en els últims anys la iniciativa dels cellerers en la transformació dels sistemes de producció han provocat un considerable augment de la qualitat que comença a donar els seus fruits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
fontanarsturistic@gmail.com