La configuració del territori sobre el qual s'assenten els Alforins, a mig camí entre les planures costaneres de la Mediterrània i la vasta extensió de la Meseta castellana; tancat per muntanyes a nord, sud i est mentre s'obri de bat a bat cap a ponent, i a un alçada superior a la de la majoria dels seus veïns, confereixen al clima alforiner uns trets particulars, que combinen elements tant mediterranis com continentals.
En termes generals, el clima a Fontanars dels Alforins es caracteritza per uns estius calorosos i secs i uns hiverns freds, mentre que la primavera i la tardor solen ser més plujoses i amb temperatures més suaus.
 |
| Si vols informació sobre l'oratge i la predicció per als pròxims dies |
* Les dades recollides en aquest text es corresponen amb el tractament de les recollides per Vicent Úbeda des del 2002 a l'observatori de l'AEMET localitzat a Bodegues Torrevellisca.
D'aquesta manera, l'arribada diluïda de la influència marina fa que ací les temperatures siguen bastant més extremes que als nostres veïns més propers a la mar. Els mesos d'estiu, especialment entre juliol i agost, poden ser especialment colorosos, amb màximes que superen fàcilment els 35ºC (la temperatura més alta es registrà el 10 d'agost de 2012, amb 44ºC, encara que la màxima anual sol rondar els 38-41ºC). Tot i això, aquesta calor no sol ser tan sufocant com a altres zones, com als voltants de Xàtiva, i té un caràcter més sec que a vora mar. A més, la temperatura sol caure poc després de la posta de sol, donant com a resultat unes nits més fresques i bastant més suportables que a la costa.
Per contra, els hiverns són freds, especialment entre gener i febrer. Les gelades són habituals i, quan plou, la neu fa acte de presència en bastants ocasions, encara que amb menor assiduïtat que en anys anteriors i especialment a les zones més elevades de la Serra de l'Ombria. La temperatura més baixa que s'ha registrat mai als Alforins (almenys des de que es tenen dades) va ocórrer, després d'una gran nevada, un 9 de gener de 2006. Aquella nit els termòmetres van caure fins els -17ºC, encara que es va tractar d'un fenomen marcadament puntual. La mínima anual sol situar-se en un interval entre els -5ºC i -10ºC.
TEMPERATURES (ºC) |
|||||||||||||
Gen
|
Feb
|
Mar
|
Abr
|
Mai
|
Jun
|
Jul
|
Ago
|
Set
|
Oct
|
Nov
|
Des
|
MITJ
|
|
Màx
|
12,1 | 11,9 | 15,5 | 18,8 | 23,5 | 29,0 | 32,6 | 32,1 | 26,7 | 21,9 | 15,3 | 12,1 |
21,0
|
Mín
|
1,7 | 1,6 | 3,9 | 6,5 | 9,4 | 13,4 | 16,4 | 16,8 | 13,8 | 10,2 | 5,3 | 2,3 |
8,4
|
Mitja
|
6,9 | 6,7 | 9,7 | 12,7 | 16,4 | 21,2 | 24,5 | 24,4 | 20,3 | 16,0 | 10,3 | 7,2 |
14,7
|
Pel que respecta al tema de les precipitacions, el més destacat és que mantenen el marcat caràcter irregular típicament mediterrani. Tant és així que podem trobar des dels 287 mm caiguts el setembre de 2009 (amb 91 mm en un sol dia, el 28 de setembre, màxim registrat), fins a mesos en què no caigué ni gota, com els juliols de 2004, 2007 i 2014, el gener de 2005 o l'agost de 2011. Fins i tot les variacions en un mateix mes al llarg de l'any són molt destacades, trobant mesos típicament plujosos que resulten ser quasi secs, o a la inversa. Tot açò fa que les dades mitjanes siguen merament orientatives.
No obstant això, en línies generals els mesos més plujosos els solem trobar en la tardor (setembre i novembre fonamentalment) i a la primavera (març i abril).
No obstant això, en línies generals els mesos més plujosos els solem trobar en la tardor (setembre i novembre fonamentalment) i a la primavera (març i abril).
PRECIPITACIONS (mm) |
|||||||||||||
Gen
|
Feb
|
Mar
|
Abr
|
Mai
|
Jun
|
Jul
|
Ago
|
Set
|
Oct
|
Nov
|
Des
|
TOTAL
|
|
Total
|
37,8 | 38,6 | 66,1 | 65,2 | 47,3 | 32,8 | 9,0 | 28,4 | 72,5 | 48,3 | 74,3 | 39,8 |
560,0
|
